FAULES D’ISOP
El rossinyol i l’esparver
“Un rossinyol que s’havia posat en una alzina molt alta cantava com tenia per costum. Un
esparver el va descobrir, es va llançar damunt d’ell i el va agafar. El rossinyol en veure’s mort, li va suplicar que el deixés anar, dient que ell no podia omplir el ventre d’un esparver, i que, si li faltava menjar, havia d’escometre ocells més grossos. L’esparver li va respondre: “Seria ben ximple, jo, si el deixava escapar l’aliment que ja tinc a les urpes per perseguir el que encara no he vist”.
__________
L’alzina i la canya
“Una alzina i una canya disputaven sobre la seva fortalesa. Es va girar un vent molt fort, i la canya, vinclant-se als seus embats, va aconseguir que no l’arrenqués de terra; l’alzina, al contrari, li va plantar cara i va ser arrencada de soca-rel.”
__________
El pagès i la serp
“Una serp, arrossegant-se, es va acostar al fill d’un pagès i el va matar. El pagès 
es va afligir fortament, i, havent agafat una destral, se’n va anar vora el cau de la serp i es va posar a l’aguait per matar-la tan bon punt sortís. A penes la serp va treure el cap, el pagès li va ventar un cop de destral, però no la va encertar i va partir pel mig una pedra que hi havia al costat. Aleshores, tement que la serp no s’hi tornés, li va demanar que fessin les paus. La serp li va dir: Ni jo puc voler el teu bé, veient la pedra partida, ni tu el meu, si mires la tomba del teu fill.”
__________
Hermes i l’escultor
“Hermes volia saber en quina estima el tenien els homesi, havent pres l’apareça d’un mortal, se’n va anar al taller d’un escultor. Va veure una estàtua de Zeus i va preguntar: “Quant val?” L’escultor li va respondre: “Una dracma”. Va somriure i va preguntar: “La d’Hera, ¿quin preu té’?” Li va dir que era més cara. Quan va veure la seva pròpia estàtua, va pressuposar que, com a missatger i com a patró dels comerciants, els homes el devien valorar molt. L’escultor li va dir: “Mira, si em compres les altres dues, aquesta te la donaré de més a més”.
__________
L’home que tenia cabells blancs i les seves dues amants
Un home que tenia cabells blancs era l’amant de dues dones; luna era 
jove, i l’altra, una dona ja madura. Aquesta s’avergonyia de mantenir relacions amb un home més jove que ella i, quan rebia la seva visita, mai no s’estava d’arrencar-li uns quants cabells negres. La jove, al contrari, no volia tenir per amic un home vell, i li anava traient els cabells blancs. D’aquesta manera, desproveït de cabell per totes dues, ara per l’una, ara per l’altra, es va quedar calb.”
__________