LLENÇA’T
Caus a terr__ molt avall
creus que no te’n s__rtiràs,
però amb els mes__s te n’adon__s
que tornes a c__mençar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te a aixecar
veus que les cos__s no canvi__n
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull p__nsar en el que arribarà demà!
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sent__ que el cor ja no para de bat__gar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus p__nsaments
que sempre viuen el pr__sent
no conjugu__n altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o p__tser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la forç__ que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.